Benvinguts!

Inaugurem amb el manifest de l'Humanista el blog d'Humanitats de la UAB, paral·lelament a la creació d'una delegació i la institucionalització de l'Assemblea de la titulació. Aquest serà un espai d'informació i trobada, que moderarà i actualitzarà la delegació. 

Manifest de l'Humanista del segle XXI 

L'humanista del segle XXI participa de molts dels valors que van inspirar als humanistes del Renaixement. Això, per exemple, com aquells, s'esforça en l'estudi de les ciències humanes en considerar-les un mitjà bàsic per elevar i perfeccionar l'individu. A través d'elles s'aconsegueix la veritable dignificació de l'èsser humà, més enllà del mer sentiment solidari. En el segle XV, els Studia Humanitatis o els estudis "lliberals" comprenien cinc matèries: l'ètica, la poesia, la història, la retòrica i la gramàtica. Ara, els estudis d'humanitats es fonamenten sobre les mateixes disciplines, encara que sota els noms de filologia, història, filosofia i ciències socials. El veritable humanista, com escrivia Lluís Vives, és el que relaciona uns estudis amb els altres, ja que tots ells tenen entre sí alguna coherència i parentiu. Pensar que les humanitats no són més que una simple agregació de matèries de "lletres" constitueix una mostra de l'atavisme que commina a alguns especialistes a concebre la cultura i el progrés de la investigació dins d'una dimensió d'impermeable verticalitat (la que afecta la seva especialitat) i no dins la porosa horitzontalitat que vincula les diferents assignatures.

Pier Paolo Vergerio, cap l'any 1400, designava aquests estudis com a liberals per que eren dignes d'homes lliures. Eren els estudis a partir dels quals s'adquiria i es practicava la virtut i la sabiduria. Però l'humanista del Renaixement, tot i delectar-se amb una instrucció pròpia de les arts del sentiment, en qué la intervenció de la intel.ligència i de la inspiració són essencials, no es refugiava en la contemplació, sinó que conduïa el seu gust per la vida activa participant en la política, en el govern i en l'administració de la república. A aquesta implicació social se la coneixia amb el nom d'"humanisme cívic", un fenomen que valorava el desig de l'individu per ser útil a la comunitat. L'humanista, al mateix temps que desenvolupava una intensa activitat intel.lectual, es complaïa assumint tasques de govern i de gestió. Igualment, la veritable actitud cívica de l'humanista d'avui consisteix en alliberar les matèries de les fosques profunditats de l'estudi i presentar-les més enllà dels límits d'un grup exclusiu d'erudits. L'humanisme ha de constituir una educació per al ciutadà.

L'humanista actua sovint com a intermediari cultural i, per acomplir aquesta funció amb èxit, necessita dominar la comunicació oral i escrita i els mecanismes de difusió de la cultura. La retòrica -l'art de parlar i l'art d'escriure- constitueix un instrument fonamental per saber argumentar, ja que només a través d'una sòlida i ben construïda argumentació es pot arribar a una clarificadora síntesi dels coneixements i a un sentit crític que permeti depurar el marasme de poderoses influències que, a través de l'embalatge de la tècnica més sofisticada, actuen al servei de certs grups d'interessos, ja siguin polítics, econòmics, socials o religiosos. Però, a més, l'humanista no ha de descuidar el domini de la tècnica i, en primera instància, el domini dels instruments que faciliten la franca circulació de les seves propostes. De la mateixa manera que, en el Renaixement, els humanistes van difundir les seves obres a través del revolucionari invent de Gutemberg, en l'actualitat, l'humanista divulga la seva tasca usant els mitjans audiovisuals i, particularment, a través d'Internet. No es limita a ser un simple consumidor dels productes culturals que a través d'aquests suports transiten sinó que es posa al capdavant del procés d'elaboració de cultura. De la mateixa manera en qué ho feien els grans impressors humanistes de finals de Quatre-cents i principis del Cinc-cents, tals com Johan Amerbach, Johan Froben, Aldo Manuccio o Jodocus Badius, l'humanista del segle XXI coneix la tècnica de confecció de continguts audiovisuals i la utilitza per a la difusió d'obres, propostes, idees i projectes. Si l'impressor va revolucionar la difusió en posar en circulació més exemplars en paper i en instaurar una nova tecnologia intel.lectual -una tècnica que oferia un material estandaritzat, que permetia la crítica textual i que induïa una nova forma de lectura-, el "digitalitzador" ha tornat a revolucionar els mecanismes de transmissió en virtualitzar els continguts (textos, imatges i sons), en permetre la interactivitat i en estimular una nova forma de llegir. Aquesta nova forma de lectura interactiva facilita la interdisciplinarietat i, per tant, es troba més a prop de l'esperit humanista.

Mentre que, per a l'especialista, la curiositat pot constituir un defecte que el porta a inquirir en d'altres àmbits que, en principi, no serien de la seva incumbència -convertint-lo, de vegades, en un intrús; per a l'humanista, la curiositat és una excel.lència que no es precís de subjugar ni de recloure. De la mateixa manera que Leonardo da Vinci aconsellava al pintor, si volia adelantar en el seu art, que aprengués directament l'anatomia dels muscles, tendons i ossos participant en una dissecció, l'estudiós de les ciències humanes no posa objeccions si ha de tenir tracte general amb les muses Clio (la història), Euterpe (la música), Talia (la comèdia) o Urània (les ciències). La relació múltiple amb diverses disciplines no té perquè minvar la qualitat del producte intel.lectual. Dins una altra perspectiva, també legítima, l'objectiu no és el d'aprofundir en la particularitat, sinó el d'aprofundir en la generalitat.

Per tot això, l'humanista es complau amb la seva versatilitat, amb la seva capacitat d'adaptació a reptes intel.lectuals i a propostes professionals canviants, diverses o, fins i tot, inèdites. Els instruments que permeten aquesta flexibilitat no es fonamenten tant en l'emmagatzematge d'informació factual com en la capacitat de sintetitzar, interpretar i garbellar l'al.luvió de dades aparentment inconnexes entre sí. En un context cada vegada més globalitzat, el domini d'aquestes eines constitueix una forma d'enfrontar-se a la complexitat i un mitjà bàsic per competir en un món cada vegada més confús.

L'humanista del segle XXI, en definitiva, com l'humanista de les pròsperes ciutats italianes dels segles XIV i XV, aprofita el patrocini que el poderosos brinden a les lletres per desenvolupar la seva tasca. Tot i que sempre ha resultat molt difícil influir en la conducta dels senyors de la guerra i de l'economia, al menys cal intentar-ho. D'altra banda, el benefactor efecte de l'esperit humanista ha de servir per influir en l'actitud global vers les lletres i les arts. Per això, l'humanisme actual no pot ser acusat de ser massa crematístic. Seria com assumir l'opinió que denunciava l'humanisme del Renaixement com a massa pagà.

Javier Antón Pelayo
Ex coordinador de la Titulació d'Humanitats de la U.A.B.

Extret de: Antón Pelayo, J. (ed.) (2002) Studia Humanitatis. La nova dimensió de l'Humanista del segle XXI (Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquí teniu alguns enllaços amb informació d'interès:
Web Humanitats: http://hipatia.uab.es/titulaciohumanitats/portada.asp
Info Humanitats UAB: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/els-estudis/tots-els-estudis/totes-les-titulacions/humanitats-grau-eees-1176791425394.html?param1=1216188717216&param10=3
Lletres UAB: http://www.uab.cat/lletres
Web UAB: http://www.uab.cat
Serveis d'Intranet UAB: http://sia.uab.cat

Per contactar amb nosaltres podeu fer-ho a través de l'adreça de correu electrònic delegaciohumanitatsuab@gmail.com

Salut i Humanisme,

Delegació d'Humanitats